Al 1948 l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Declaració Universal de Drets Humans. Fa 70 anys, aquest document va proclamar els drets inalienables inherents a tots els éssers humans, sense importar la seva raça, color, religió, sexe, idioma, opinions polítiques o d'un altre caire, origen nacional o social, propietats, lloc de naixement ni cap altra condició. Exposa valors universals i un ideal comú per a tots els pobles i nacions. A més, estableix que totes les persones tenen la mateixa dignitat i el mateix valor.

Encara que quedi camí per recórrer perquè les promeses es compleixin plenament, aquest document, traduït a més de 500 idiomes, ha enfortit la dignitat de milions de persones i ha assentat les bases d'un món més just. LA seva perdurabilitat en el temps és prova inequívoca de la universalitat dels seus valors eterns sobre l'equitat, la justícia i la dignitat humana.


Hem de lluitar pels nostres propis drets i pels del proïsme. Podem passar a l'acció en les nostres vides diàries per defensar aquells drets que ens protegeixen i així fomentar la unió de tots els éssers humans:

«En definitiva, on comencen els drets humans universals? En petits llocs, prop de casa; en llocs tan propers i tan petits que no apareixen en cap mapa. [...] Si aquests drets no signifiquen gens en aquests llocs, tampoc signifiquen gens en cap altra part. Sense una acció ciutadana coordinada per defensar-los en el nostre entorn, la nostra voluntat de progrés a la resta del món serà en va».


Eleanor Roosevelt,
Presidenta del Comitè de Redacció
de la Declaració Universal de Drets Humans

 

Destacado: